https://hdl.handle.net/20.500.14345/3 2026-04-29T11:14:17Z 2026-04-29T11:14:17Z Catalunya. Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya https://hdl.handle.net/20.500.14345/2731 2026-04-29T10:42:49Z 2026-04-15T00:00:00Z

Informe 9/2026, de 15 d'abril, de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya, sobre el grau de subjecció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a la normativa de contractació pública Catalunya. Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té la consideració d'administració pública als efectes de la LCSP, atès que és una entitat de dret públic que compleix els requisits per ser considerada poder adjudicador, està vinculada a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i no es finança majoritàriament amb ingressos de mercat.; La Corporación Catalana de Medios Audiovisuales tiene la consideración de administración pública a los efectos de la LCSP, dado que es una entidad de derecho público que cumple los requisitos para ser considerada poder adjudicador, está vinculada a la Administración de la Generalitat de Catalunya y no se financia mayoritariamente con ingresos de mercado.

2026-04-15T00:00:00Z Catalunya. Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya https://hdl.handle.net/20.500.14345/2730 2026-04-29T10:41:50Z 2026-04-15T00:00:00Z

Informe 8/2026, de 15 d'abril, de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya, sobre la possibilitat que els consorcis creïn un mitjà propi per al desenvolupament d'activitats d'interès comú de les entitats que els integren o que ells mateixos es constitueixin com a tals a aquest efecte; i sobre la necessitat de justificar en cada encàrrec que el recurs a un mitjà propi és una opció més eficient que la contractació pública Catalunya. Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya "I. Un consorci pot desenvolupar les activitats i funcions que s’inclouen en el seu objecte i constituir-se com a mitjà propi de les entitats consorciades, i també pot desenvolupar les activitats i funcions que li corresponen mitjançant una entitat instrumental que tingui la consideració de mitjà propi seu, sens perjudici que pugui operar la limitació per a l’àmbit local establerta en la disposició addicional novena de l’LBRL, relativa a la prohibició de crear o adquirir entitats locals instrumentals de segon nivell. Així, la normativa de contractació pública empara l’elecció de qualsevol d’ambdues opcions de cooperació vertical, amb el benentès que en qualsevol d’elles es produeix una gestió directa de la mateixa administració, amb els seus propis mitjans, sempre que efectivament compleixin els requisits per poder ser considerats com a tals, sense establir previsions concretes que limitin de forma expressa els nivells o graus de les entitats instrumentals que poden emprar-se, més enllà del límit, de caràcter qualitatiu i imposat per la Directiva i derivat de la doctrina del TJUE, vinculat a la necessitat que hi hagi un control determinant i efectiu per part de les entitats que hagin de tenir la consideració de mitjà propi. II. D’acord amb el principi d’eficiència en l’assignació dels recursos públics que impera en tota actuació de l’Administració, l’elecció del recurs a un mitjà propi ha de venir motivat per ser l’opció més eficient que la contractació pública en termes de sostenibilitat financera i rendibilitat econòmica, i s’ha de comprovar en el moment de decidir efectuar cadascun dels encàrrecs en concret."; "I. Un consorcio puede desarrollar las actividades y funciones que se incluyen en su objeto constituyéndose como medio propio de las entidades consorciadas y también puede desarrollar las actividades y funciones que le corresponden mediante una entidad instrumental que tenga la consideración de medio propio suyo, sin perjuicio de que pueda operar la limitación para el ámbito local establecida en la disposición adicional novena de la LBRL, relativa a la prohibición de crear o adquirir entidades locales instrumentales de segundo nivel. Así, la normativa de contratación pública ampara la elección de cualquiera de ambas opciones de cooperación vertical, con la condición de que en cualquiera de ellas se produce una gestión directa de la propia administración, con sus propios medios, siempre que efectivamente cumplan los requisitos para poder ser considerados como tales, sin establecer previsiones concretas que limiten de forma expresa los niveles o grados de entidades instrumentales que pueden utilizarse, más allá del límite, de carácter cualitativo e impuesto por la Directiva y derivado de la doctrina del TJUE, vinculado a la necesidad de que haya un control determinante y efectivo por parte de las entidades que deban tener la consideración de medio propio. II. De acuerdo con el principio de eficiencia en la asignación de los recursos públicos que impera en toda actuación de la Administración, la elección del recurso a un medio propio debe venir motivado por ser la opción más eficiente que la contratación pública, en términos de sostenibilidad financiera y rentabilidad económica, y debe comprobarse en el momento decidir efectuar cada uno de los encargos en concreto."

2026-04-15T00:00:00Z Catalunya. Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya https://hdl.handle.net/20.500.14345/2729 2026-04-29T10:44:03Z 2026-04-15T00:00:00Z

Informe 7/2026, de 15 d'abril, de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya, sobre el règim aplicable a la modificació d'un contracte adjudicat sota la vigència d'una normativa de contractes del sector públic anterior a la vigent actualment i l'import a tenir en compte per determinar el percentatge de modificació Catalunya. Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya "I. Si bé el règim jurídic aplicable a la modificació d’un contracte és el que estava vigent en el moment de la seva adjudicació, el principi de primacia del dret comunitari comporta que pugui ser necessari adaptar-lo i, en tot cas, no prendre en consideració tot allò que no resulti conforme al dret i la jurisprudència de la Unió Europea. A aquest efecte, la regulació de l’actual LCSP ha de servir de referència i de paràmetre interpretatiu. En aquest sentit, a un contracte adjudicat sota la vigència del TRLCSP li és d’aplicació el règim de modificació contractual regulat en el mateix TRLCSP, atès que es tracta d’un règim plenament conforme amb el dret i la jurisprudència comunitària en aquest àmbit –en tant que recull la possibilitat de modificació no prevista dels contractes en uns termes més restrictius que l’article 72 de la Directiva 24/2014/UE– i, per tant, és respectuós amb els principis rectors de la contractació pública. En conseqüència, l’import de la modificació no prevista d’un contracte adjudicat sota la vigència del TRLCSP, d’acord amb l’article 107.3, ha de ser inferior al 10% del preu d’adjudicació del contracte, entès com el preu inicial que no inclou eventuals modificacions o revisions posteriors. II. Una eventual condemna a Espanya per la incorrecta transposició pel que fa a l’àmbit d’aplicació temporal del règim de modificació dels contractes, que ha estat al·legada per la Comissió Europea en el recurs que ha interposat davant el TJUE, el 9 de desembre de 2025 (assumpte C-802/25), podria comportar, en funció del concret pronunciament de condemna, el deure d’inaplicar el règim transitori de l’LCSP pel que fa a la modificació dels contractes, mentre no es produís el canvi normatiu que comportés la transposició correcta. Així, aquesta inaplicació portaria a entendre que el règim de modificació establert en els articles 203 i següents de l’LCSP resultés d’aplicació a tots els contractes, amb independència del moment en què s’haguessin adjudicat, en la mesura que aquest règim de l’LCSP és conforme amb el dret comunitari –altrament, seria procedent considerar l’efecte directe de l’article 72 de la Directiva 2014/24/UE, per incorrecta transposició del seu contingut. Així mateix, també podria donar lloc, mentre no es produís el canvi normatiu que comportés la transposició correcta, a l’obligació d’aplicar la disposició transitòria primera de l’LCSP fent-ne una interpretació conforme amb el dret comunitari, de manera que el règim de modificació establert en els articles 203 i següents de l’LCSP resultés d’aplicació a tots els contractes amb independència del moment en què s’haguessin adjudicat, excepte als adjudicats sota la vigència del TRLCSP en el qual ja es contenia un règim de modificació dels contractes conforme amb el dret comunitari."; "I. Si bien el régimen jurídico aplicable a la modificación de un contrato es el que estaba vigente en el momento de su adjudicación, el principio de primacía del derecho comunitario comporta que pueda ser necesario adaptarlo y, en todo caso, no tomar en consideración todo aquello que no resulte conforme al derecho y la jurisprudencia de la Unión Europea. A este efecto, la regulación del actual LCSP debe servir de referencia y de parámetro interpretativo. En este sentido, a un contrato adjudicado bajo la vigencia del TRLCSP le es de aplicación el régimen de modificación contractual regulado en el mismo TRLCSP, dado que se trata de un régimen plenamente conforme con el derecho y la jurisprudencia comunitaria en este ámbito –en tanto que recoge la posibilidad de modificación no prevista de los contratos en unos términos más restrictivos que el artículo 72 de la Directiva 24/2014/UE– y, por lo tanto, es respetuoso con los principios rectores de la contratación pública. En consecuencia, el importe de la modificación no prevista de un contrato adjudicado bajo la vigencia del TRLCSP, de acuerdo con el artículo 107.3, debe ser inferior al 10% del precio de adjudicación del contrato, entendido como el precio inicial que no incluye eventuales modificaciones o revisiones posteriores. II. Una eventual condena a España por la incorrecta transposición con respecto al ámbito de aplicación temporal del régimen de modificación de los contratos, que ha sido alegada por la Comisión Europea en el recurso que ha interpuesto delante del TJUE, el 9 de diciembre de 2025 (asunto C-802/25), podría comportar, en función del concreto pronunciamiento de condena, el deber de inaplicar el régimen transitorio de la LCSP con respecto a la modificación de los contratos, mientras no se produjera el cambio normativo que comportara la transposición correcta. Así, esta inaplicación llevaría a entender que el régimen de modificación establecido en los artículos 203 y siguientes de la LCSP resultara de aplicación en todos los contratos, con independencia del momento en que se hubieran adjudicado, en la medida que este régimen de la LCSP es conforme con el derecho comunitario –de lo contrario, sería procedente considerar el efecto directo del artículo 72 de la Directiva 2014/24/UE, por incorrecta transposición de su contenido. Asimismo, también podría dar lugar, mientras no se produjera el cambio normativo que comportara la transposición correcta, a la obligación de aplicar la disposición transitoria primera de la LCSP haciendo una interpretación conforme con el derecho comunitario, de manera que el régimen de modificación establecido en los artículos 203 y siguientes de la LCSP resultara de aplicación a todos los contratos con independencia del momento en que se hubieran adjudicado, excepto a los adjudicados bajo la vigencia del TRLCSP en el cual ya se contenía un régimen de modificación de los contratos conforme con el derecho comunitario."

2026-04-15T00:00:00Z Catalunya. Direcció General de Contractació Pública https://hdl.handle.net/20.500.14345/2726 2026-04-24T09:08:32Z 2026-04-01T00:00:00Z

Manual d'ús. Publicació al TED (Tenders Electronic Daily) des de la PSCP (Plataforma de serveis de contractació pública) Catalunya. Direcció General de Contractació Pública Guia operativa per a les persones usuàries de la PSCP-DOUE.

2026-04-01T00:00:00Z