Informe 26/2024, de 25 de juliol, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (Comissió Permanent), sobre el règim de durada i pròrroga dels contractes d’assegurances. Especial referència al caràcter obligatori de les pròrrogues per a les empreses contractistes

Abstract

I. Els contractes d’assegurances són contractes de serveis de caràcter privat i, quan els subscriu un poder adjudicador, estan sotmesos al règim de durada i pròrroga dels contractes del sector públic establert a l’article 29 de la LCSP, això és, tant la limitació del termini màxim de durada de cinc anys incloses les possibles pròrrogues que pugui acordar l’òrgan de contractació com el caràcter obligatori de les pròrrogues acordades per l’òrgan de contractació en els casos i amb els requisits establerts en aquest precepte. II. Els òrgans de contractació poden establir en els plecs d’aquests contractes una clàusula que estipuli que les eventuals pròrrogues previstes s’hagin d’acordar de mutu acord entre les parts, amb la deguda justificació a l’expedient de l’interès públic que subjau en la decisió en els termes exposats en la consideració jurídica segona, renunciant d’aquesta manera a la possibilitat d’acordar-la unilateralment amb caràcter obligatori per a l’empresa en el sentit establert a l’article 29.2 de la LCSP i anticipant així als plecs l’opció que li atorga l’ordenament jurídic de decidir renunciar a la possibilitat d’imposar la pròrroga del contracte en seu d’execució, per aplicació del principi de llibertat de pactes recollit en l’article 34 de la LCSP i perquè no es tracta d’una estipulació contrària a l’interès públic, a l’ordenament jurídic o als principis de bona administració.

I. Los contratos de seguros son contratos de servicios de carácter privado y, cuando los suscribe un poder adjudicador, están sometidos al régimen de duración y prórroga de los contratos del sector público establecido en el artículo 29 de la LCSP, esto es, tanto la limitación del plazo máximo de duración de cinco años incluidas las posibles prórrogas que pueda acordar el órgano de contratación como el carácter obligatorio de las prórrogas acordadas por el órgano de contratación en los casos y con los requisitos establecidos en este precepto. II. Los órganos de contratación pueden establecer en los pliegos de estos contratos una cláusula que estipule que las eventuales prórrogas previstas deban acordarse de mutuo acuerdo entre las partes, con la debida justificación en el expediente del interés público que subyace en la decisión en los términos expuestos en la consideración jurídica segunda, renunciando de esta forma a la posibilidad de acordarla unilateralmente con carácter obligatorio por la empresa en el sentido establecido en el artículo 29.2 de la LCSP y anticipando así en los pliegos la opción que le otorga el ordenamiento jurídico de decidir renunciar a la posibilidad de imponer la prórroga del contrato en sede de ejecución, por aplicación del principio de libertad de pactos recogido en el artículo 34 de la LCSP y porque no se trata de una estipulación contraria al interés público, al ordenamiento jurídico o a los principios de buena administración.