Informe 7/2024, de 28 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (Comissió Permanent), sobre la causa de resolució dels contractes administratius per mutu acord

Abstract

La causa de resolució dels contractes per mutu acord té caràcter excepcional i, partint del pressupòsit bàsic de la concurrència de voluntat resolutòria de les parts, requereix dur a terme un procés negociador per arribar a un consens –tant pel que fa a la mateixa resolució com als seus efectes–, així com la concurrència dels dos requisits que operen com a limitadors del principi de llibertat de pactes, atès l’interès general que subjau en tot contracte administratiu: i) La no concurrència d’una altra causa de resolució imputable a la contractista, vinculada en moltes ocasions a la manca d’incompliment per part seva, amb independència de l’element de culpabilitat; ii) L’existència de raons d’interès públic que facin innecessària o inconvenient la permanència del contracte, que requereix motivació específica i una anàlisi dels casos concrets –com els esmentats a mode exemplificatiu en la consideració jurídica III d’aquest informe–, no essent suficient a efectes de determinar que concorre amb la voluntat de resoldre d’una manera més ràpida i menys conflictiva el contracte, en tant que aquests no són elements que justifiquin, per si mateixos, el caràcter innecessari o inconvenient de la permanència del contracte.

La causa de resolución de los contratos por mutuo acuerdo tiene carácter excepcional y, partiendo del presupuesto básico de la concurrencia de voluntad resolutoria de las partes, requiere llevar a cabo un proceso negociador para llegar a un consenso –tanto con respecto a la misma resolución como a sus efectos–, así como la concurrencia de los dos requisitos que operan como limitadores del principio de libertad de pactos, visto el interés general que subyace en todo contrato administrativo: i) La no concurrencia de otra causa de resolución imputable a la contratista, vinculada en muchas ocasiones a la falta de incumplimiento por su parte, con independencia del elemento de culpabilidad; ii) La existencia de razones de interés público que hagan innecesaria o inconveniente la permanencia del contrato, que requiere motivación específica y un análisis de los casos concretos –como los mencionados a modo ejemplificativo en la consideración jurídica III de este informe–, no siendo suficiente a efectos de determinar su concurrencia con la voluntad de resolver el contrato de una forma más rápida y menos conflictiva, ya que estos no son elementos que justifiquen, por sí mismos, el carácter innecesario o inconveniente de la permanencia del contrato.