Informe 20/2023, de 19 de juliol, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya. Assumpte: Possibilitat d’aplicar mecanismes per compensar a les empreses contractistes la major onerositat provocada per un augment del cost de les matèries primeres, al marge del Reial decret llei 3/2022, d’1 de març, pel qual es fixen mesures excepcionals en matèria de revisió de preus als contractes públics d’obres

Abstract

I. En un contracte d’obra que estigui inclòs en l’àmbit d’aplicació del Reial decret llei 3/2022, d’1 de març, de mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres, únicament és procedent aplicar el mecanisme de la revisió excepcional de preus que preveu, de manera que només es podria acordar, eventualment, una compensació econòmica al marge d’aquest mecanisme en el cas que el contracte no es trobés inclòs en el seu àmbit d’aplicació, però no en el cas que, estant-hi inclòs, no sigui procedent la revisió perquè no concorren els requisits que determinen el dret a revisió. Per tant, l’eventual improcedència de la revisió per aplicació dels criteris que preveu aquest Reial decret llei 3/2022 no justifica que, estant aquell contracte comprès en el seu àmbit d’aplicació, s’acudeixi a mecanismes alternatius.

II. La major onerositat d’un contracte provocada per un augment imprevisible i exorbitant del cost de les matèries primeres no pot donar lloc a la revisió de preus si no s’ha previst expressament al plec de clàusules administratives particulars, així com tampoc pot donar lloc a una modificació no prevista al plec que tingui per objecte únicament modificar-ne el preu per circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles, ni es pot considerar un supòsit de força major. En canvi, en cas que aquell augment de cost suposi el trencament de l’equilibri econòmic del contracte i una excessiva onerositat en la seva execució per l’empresa contractista, que depassi del risc i ventura que ha d’assumir, sembla procedent i necessari poder apreciar la compensació per aplicació de la doctrina del risc imprevisible, per tal de restablir aquell equilibri, sempre que el trencament s’hagi produït per circumstàncies extraordinàries, imprevisibles i anòmales al moment d’executar el contracte respecte a aquelles que s’havien previst inicialment, que siguin alienes a la culpa o voluntat de les parts, i que no hi hagi mitjans alternatius que possibilitin el reequilibri econòmic del contracte, en els termes assenyalats en la consideració jurídica II d’aquest informe.

III. Pel que fa als casos en què es produeixi una demora en la formalització dels contractes que sigui imputable a l’Administració, en la indemnització pels danys i perjudicis que, si és el cas, ocasioni la dita demora a la contractista, es poden entendre inclosos els derivats dels increments dels preus de les matèries primeres que comportin un increment de costos durant el període comprès entre la data en què s’hauria hagut d’iniciar l’execució del contracte, si s’hagués produït la formalització en el termini degut de conformitat amb la Llei, i la data en què efectivament es produeixi. Així mateix, l’òrgan de contractació, atenent a les circumstàncies per les quals no es formalitza finalment el contracte, a la desproporció del preu entre el moment de la licitació i la formalització, així com a l’interès públic que persegueix el compliment de tot contracte, podria valorar la no imposició de penalitats ni prohibició de contractar.

I. En un contrato de obra que esté incluido en el ámbito de aplicación del Real Decreto-ley 3/2022, de 1 de marzo, de medidas excepcionales en materia de revisión de precios en los contratos públicos de obras, únicamente es procedente aplicar el mecanismo de la revisión excepcional de precios que prevé, de modo que sólo se podría acordar, eventualmente, una compensación económica al margen de este mecanismo en caso de que el contrato no se encontrara incluido en su ámbito de aplicación, pero no en el caso de que, estando incluido, no sea procedente la revisión porque no concurren los requisitos que determinan el derecho a revisión. Por tanto, la eventual improcedencia de la revisión por aplicación de los criterios que prevé este Real Decreto-ley 3/2022 no justifica que, estando aquel contrato comprendido en su ámbito de aplicación, se acuda a mecanismos alternativos.

II. La mayor onerosidad de un contrato provocada por un aumento imprevisible y exorbitante del coste de las materias primas no puede dar lugar a la revisión de precios si no se ha previsto expresamente en el pliego de cláusulas administrativas particulares, así como tampoco puede dar lugar a una modificación no prevista en el pliego que tenga por objeto únicamente modificar el precio por circunstancias sobrevenidas e imprevisibles, ni se puede considerar un supuesto de fuerza mayor. En cambio, en caso de que aquel aumento de coste suponga la ruptura del equilibrio económico del contrato y una excesiva onerosidad en su ejecución por la empresa contratista, que supere el riesgo y ventura que debe asumir, parece procedente y necesario poder apreciar la compensación por aplicación de la doctrina del riesgo imprevisible, para restablecer ese equilibrio, siempre que la ruptura se haya producido por circunstancias extraordinarias, imprevisibles y anómalas en el momento de ejecutar el contrato respecto a aquellas que se habían previsto inicialmente, que sean ajenas a la culpa o voluntad de las partes, y que no haya medios alternativos que posibiliten el reequilibrio económico del contrato, en los términos señalados en la consideración jurídica II de este informe.

III. Respecto a los casos en que se produzca una demora en la formalización de los contratos que sea imputable a la Administración, en la indemnización por los daños y perjuicios que en si es el caso ocasione dicha demora a la contratista, pueden entenderse incluidos los derivados de los incrementos de los precios de las materias primas que comporten un incremento de costes durante el periodo comprendido entre la fecha en que se habría tenido que iniciar la ejecución del contrato, si se hubiera producido la formalización en el plazo debido de conformidad con la Ley, y la fecha en que efectivamente se produzca. Asimismo, el órgano de contratación, atendiendo a las circunstancias por las que no se formaliza finalmente el contrato, a la desproporción del precio entre el momento de la licitación y la formalización, así como al interés público que persigue el cumplimiento de todo contrato, podría valorar la no imposición de penalidades ni prohibición de contratar.