Informe 38/2024, de 5 de desembre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (Comissió Permanent), sobre la possibilitat d’establir preus unitaris diferents per a les anualitats o les pròrrogues d’un contracte de serveis intensius de mà d’obra, per poder tenir en compte els increments salarials previstos; i sobre el preu que s’hauria de tenir en compte per calcular el percentatge màxim de modificacions previstes en aquests casos

Abstract

I. És jurídicament viable fixar preus unitaris diferents en les anualitats o períodes d’execució d’un contracte, quan aquesta distinció estigui motivada degudament, ja sigui pels índexs, els volums o altres circumstàncies concurrents que justifiquin les diferències de preus perquè siguin ajustats a mercat. Si bé aquesta viabilitat es pot afirmar sense objeccions en el cas que les variacions o les circumstàncies que motiven els diferents preus siguin certes i conegudes en el moment de la configuració de les condicions econòmiques dels contractes, en cas contrari, quan es tracti d’estimacions incertes, aquesta possibilitat es troba limitada per l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa i el deure d’ús eficient dels fons públics. En aquest sentit, i específicament en els contractes de serveis amb ús intensiu de mà d’obra, sembla possible establir preus unitaris diferents per a les seves pròrrogues, per poder tenir en compte els costos salarials que derivin de la revisió de la taula salarial o de la modificació de les condicions econòmiques del conveni col·lectiu aplicable, sempre que aquests estiguin establerts amb caràcter definitiu o puguin determinar-se amb relativa certesa. A més, circumscriure a les pròrrogues l’establiment de preus unitaris diferents en aquests casos permet poder o haver de fer ús de l’opció de no acordar-les, en el cas que els increments salarials no arribessin a donar-se finalment –supòsit que només hauria de produir-se de forma molt excepcional d’acord amb la certesa que, com s’ha dit, ha de concórrer per considerar viable aquesta configuració de les licitacions.

II. Es considera una alternativa més adequada per respondre a la necessitat de poder establir relacions contractuals amb certa durada en el temps, i que a més permetin tenir en compte les variacions salarials que es vagin produint, la subscripció d’un acord marc sense fixar els preus màxims que s’hagin d’aplicar a les contractacions basades, de manera que aquesta concreció es difereix en el moment en què es liciten els contractes basats, permetent així tenir en compte els costos salarials vigents en cada moment.

III. L’import que cal prendre en consideració per al càlcul del percentatge màxim de modificació que es pot preveure en els contractes, en cas que s’establissin preus unitaris diferents per a les diverses anualitats i per a les pròrrogues dels contractes en els termes assenyalats en la consideració jurídica I d’aquest informe, es el “preu inicial” entès com aquell que no ha estat objecte de modificació i que ho és del contracte sense tenir en compte l’eventual pròrroga i referit, atès el moment procedimental en què cal tenir-lo en compte, al pressupost base de licitació. Per tant, pot considerar-se com a preu inicial l’establert preveient preus unitaris diferents per a les diverses anualitats de durada inicial dels contractes, però sense tenir en compte el de les pròrrogues.

I. Es jurídicamente viable fijar precios unitarios diferentes en las anualidades o periodos de ejecución de un contrato, cuando esta distinción esté motivada debidamente, ya sea por los índices, los volúmenes u otras circunstancias concurrentes que justifiquen las diferencias de precios para que sean ajustados a mercado. Si bien esta viabilidad se puede afirmar sin objeciones en caso de que las variaciones o las circunstancias que motivan los diferentes precios sean ciertas y conocidas en el momento de la configuración de las condiciones económicas de los contratos, en caso contrario, cuando se trate de estimaciones inciertas, esta posibilidad se encuentra limitada por el objetivo de estabilidad presupuestaria y control del gasto y el deber de uso eficiente de los fondos públicos. En este sentido, y específicamente en los contratos de servicios con uso intensivo de mano de obra, parece posible establecer precios unitarios diferentes para sus prórrogas, para poder tener en cuenta los costes salariales que deriven de la revisión de la tabla salarial o de la modificación de las condiciones económicas del convenio colectivo aplicable, siempre que estos estén establecidos con carácter definitivo o puedan determinarse con relativa certeza. Además, circunscribir a las prórrogas el establecimiento de precios unitarios diferentes en estos casos permite poder o tener que hacer uso de la opción de no acordarlas, en caso de que los incrementos salariales no llegaran a darse finalmente –supuesto que sólo tendría que producirse de forma muy excepcional de acuerdo con la certeza de que, como se ha dicho, debe concurrir para considerar viable esta configuración de las licitaciones.

II. Se considera una alternativa más adecuada para responder a la necesidad de poder establecer relaciones contractuales con cierta duración en el tiempo, y que además permitan tener en cuenta las variaciones salariales que se vayan produciendo, la suscripción de un acuerdo marco sin fijar los precios máximos que se tengan que aplicar a las contrataciones basadas, de manera que esta concreción se difiere en el momento en que se licitan los contratos basados, permitiendo así tener en cuenta los costes salariales vigentes en cada momento.

III. El importe que hay que tomar en consideración para el cálculo del porcentaje máximo de modificación que se puede prever en los contratos, en caso de que se establecieran precios unitarios diferentes para las diversas anualidades y para las prórrogas de los contratos en los términos señalados en la consideración jurídica I de este informe, es el “precio inicial” entendido como aquel que no ha sido objeto de modificación y que lo es del contrato sin tener en cuenta la eventual prórroga y referido, dado el momento procedimental en que hay que tenerlo en cuenta, al presupuesto base de licitación. Por tanto, puede considerarse como precio inicial el establecido previendo precios unitarios diferentes para las diversas anualidades de duración inicial de los contratos, pero sin tener en cuenta el de las prórrogas.