Informe 9/2019, de 3 d’octubre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: L’exercici de competències i els mitjans propis personificats

Abstract

I. Un poder adjudicador no pot conferir encàrrecs a una entitat que no tingui la consideració de mitjà propi seu, no tractant-se de supòsits d’encàrrecs horitzontals o inversos. Per tant, no pot conferir encàrrecs a una entitat que no sigui mitjà propi seu, malgrat que aquesta entitat sigui mitjà propi d’una altra entitat del sector públic que, aquesta sí, sigui mitjà propi d’aquell poder adjudicador. Les prestacions que un mitjà propi receptor d’un encàrrec com a tal dugui a terme amb els seus propis mitjans, estiguin o no constituïts amb personificació jurídica diferenciada respecte d’ell, no computen a l’efecte del límit del 50 per cent previst en l’article 32.7 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. II. Si una entitat del sector públic gestiona un servei per tenir atribuïda la competència en virtut de la seva norma de creació o d’un altre títol, la gestió del servei per part d’aquesta entitat prové de dita atribució, sense que es requereixi, ni procedeixi, un encàrrec com a mitjà propi, ni cap altre títol habilitant. En tot cas, les activitats que s’encarreguin a les entitats que tinguin la consideració de mitjà propi han d’estar incloses en el seu objecte social. III. D’acord amb la normativa de contractació pública, la prestació d’un servei per part d’un poder adjudicador a través d’un encàrrec a un mitjà propi personificat seu és una forma d’execució directa. En aquest sentit, és irrellevant quins siguin els destinataris de les prestacions a l’efecte de determinar si l’encomana que faci el poder adjudicador s’ha de qualificar com un encàrrec a un mitjà propi i no com un contracte subjecte a la normativa de contractació pública i als principis de la inspiren. El que és rellevant, a l’efecte de garantir la salvaguarda d’aquesta normativa i d’aquests principis, és que els encàrrecs es duguin a terme a entitats del sector públic que veritablement siguin mitjans propis dels poders adjudicadors que els confereixen.

I. Un poder adjudicador no puede conferir encargos a una entidad que no tenga la consideración de medio propio suyo, no tratándose de supuestos de encargos horizontales o inversos. Por tanto, no puede conferir encargos a una entidad que no sea medio propio suyo, aunque esta entidad sea medio propio de otra entidad del sector público que, esta sí, sea medio propio de aquel poder adjudicador. Las prestaciones que un medio propio receptor de un encargo como tal lleve a cabo con sus propios medios, estén o no constituidos con personificación jurídica diferenciada respecto de él, no computan a efectos del límite del 50 por ciento previsto en el artículo 32.7 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. II. Si una entidad del sector público gestiona un servicio por tener atribuida la competencia en virtud de su norma de creación o de otro título, la gestión del servicio por parte de esta entidad proviene de dicha atribución, sin que se requiera, ni proceda, un encargo como medio propio, ni ningún otro título habilitante. En todo caso, las actividades que se encarguen a las entidades de que tengan la consideración de medio propio tienen que estar incluidas en su objeto social. III. De acuerdo con la normativa de contratación pública, la prestación de un servicio por parte de un poder adjudicador a través de un encargo a un medio propio personificado suyo es una forma de ejecución directa. En este sentido, es irrelevante cuáles sean los destinatarios de las prestaciones a efectos de determinar si lo encomienda que haga el poder adjudicador se tiene que calificar como un encargo a un medio propio y no como un contrato sujeto a la normativa de contratación pública y a los principios de la inspiran. Lo que es relevante, a efectos de garantizar la salvaguardia de esta normativa y de estos principios, es que los encargos se lleven a cabo a entidades del sector público que verdaderamente sean medios propios de los poderes adjudicadores que los confieren.