Informe 3/2019, de 13 de març, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Viabilitat jurídica d’atribuir la prestació del servei de transport urbà de viatgers a determinades empreses privades sense licitació prèvia o d’adjudicar-la mitjançant un procediment negociat sense publicitat, atesa la vigència d’un conveni preexistent amb aquelles. Conseqüències de la declaració de nul·litat d’un contracte

Abstract

I. L’atribució per part de l’Administració de la prestació del servei de transport de viatgers a empreses privades ha de ser objecte de licitació, de conformitat amb la normativa de contractació pública.

II. El procediment negociat sense publicitat per raons tècniques o de protecció de drets exclusius només es pot utilitzar quan un únic operador econòmic pot dur a terme l’objecte d’un contracte, de manera que els drets d’una empresa que eventualment derivessin d’un conveni preexistent, en no justificar per si sol aquest fet, no constitueixen causa habilitant d’utilització d’aquest procediment.

III. La declaració de nul·litat d’un contracte implica la seva liquidació, amb el deure de restitució de les coses o el seu valor, així com, quan sigui procedent –en els termes analitzats en la consideració jurídica IV d’aquest informe–, el deure de rescabalament dels danys i perjudicis soferts.

I. La atribución por parte de la Administración de la prestación del servicio de transporte de viajeros a empresas privadas debe ser objeto de licitación, de conformidad con la normativa de contratación pública.

II. El procedimiento negociado sin publicidad por razones técnicas o de protección de derechos exclusivos solo puede utilizarse cuando un único operador económico pueda llevar a cabo el objeto de un contrato, de manera que los derechos de una empresa que eventualmente derivaran de un convenio preexistente, al no justificar por si solo este hecho, no constituyen causa habilitante de utilización de este procedimiento.

III. La declaración de nulidad de un contrato implica su liquidación, con el deber de restitución de las cosas o su valor así como, cuando sea procedente –en los términos analizados en la consideración jurídica IV de este informe–, el deber de resarcimiento de los daños y perjuicios sufridos.