Informe 4/2015, de 27 d'Abril, de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Anàlisi dels requisits que han de reunir les fundacions per ser considerades com a integrants del sector públic i com a poders adjudicadors a l'efecte del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, amb motiu de la determinació del nivell de subjecció a aquest Text refós de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya

Abstract

Entre d'altres: I. La categoria d'entitat que forma part del sector públic prevista en l'article 3.1.f del Text refós de la Llei de contractes del sector públic es troba en l'actualitat definida legalment per referència a fundacions en les quals concorri un dels dos requisits següents: haver-se constituït amb una aportació majoritària, directa o indirecta, d'una o diverses entitats integrades al sector públic, o estar format el seu patrimoni fundacional, amb un caràcter de permanència, en més d'un 50 per 100 per béns o drets aportats o cedits per les entitats esmentades. La determinació de si més del 50 per cent del patrimoni d'una fundació és aportat o cedit per una o diverses entitats integrades al sector públic cal efectuar-la tenint en compte tots els béns, drets i obligacions susceptibles de valoració econòmica que integrin la dotació, així com aquells que adquireixi la fundació després de la seva constitució, s'afectin o no a la dotació; i referida al caràcter recurrent, ordinari o freqüent de les quantitats d'origen públic que es rebin. II. Els requisits establerts en l'article 3.3 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic -i derivats del concepte d'organisme de dret públic comunitari- per determinar que una entitat inclosa en el sector públic, a l'efecte de la normativa de contractació pública, té la consideració de poder adjudicador s'han d'interpretar de conformitat amb la normativa i jurisprudència comunitària, en els termes assenyalats en la consideració jurídica II d'aquest informe. En concret, i d'acord amb la jurisprudència del TJUE, una fundació que té activitat econòmica pot ser considerada com un ens, organisme o entitat amb personalitat jurídica pròpia creat específicament per satisfer necessitats d'interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil.

I. La categoría de entidad que forma parte del sector público prevista en el artículo 3.1.f del Texto refundido de la Ley de contratos del sector público se encuentra en la actualidad definida legalmente por referencia a fundaciones en las cuales concurra uno de los dos requisitos siguientes: haberse constituido con una aportación mayoritaria, directa o indirecta, de una o diversas entidades integradas en el sector público, o estar formado su patrimonio fundacional, con un carácter de permanencia, en más de uno 50 por 100 por bienes o derechos aportados o cedidos por las entidades mencionadas. La determinación de si más del 50 por ciento del patrimonio de una fundación es aportado o cedido por una o diversas entidades integradas en el sector público hace falta efectuarla teniendo en cuenta todos los bienes, derechos y obligaciones susceptibles de valoración económica que integren la dotación, así como aquéllos que adquiera la fundación después de su constitución, se afecten o no a la dotación; y referida al carácter recurrente, ordinario o frecuente de las cantidades de origen público que se reciban. II. Los requisitos establecidos en el artículo 3.3 del Texto refundido de la Ley de contratas del sector público -y derivados del concepto de organismo de derecho público comunitario- para determinar que una entidad incluida en el sector público, a efectos de la normativa de contratación pública, tiene la consideración de poder adjudicador se tienen que interpretar de conformidad con la normativa y jurisprudencia comunitaria, en los términos señalados en la consideración jurídica II de este informe. En concreto, y de acuerdo con la jurisprudencia del TJUE, una fundación que tiene actividad económica puede ser considerada como un ente, organismo o entidad con personalidad jurídica propia creado específicamente para satisfacer necesidades de interés general que no tengan carácter industrial o mercantil.