Informe 6/2022, de 28 de juliol, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya. Assumpte: Possibilitat d’ordenar la continuació de la prestació en cas de contractes de concessió de serveis un cop finalitzada la seva vigència, i amb quins efectes. Distinció entre les anomenades ordres de continuïtat i la pròrroga excepcional prevista en l’article 29.4 de la Llei de contractes del sector públic

Abstract

I. És possible acordar la continuïtat de la prestació objecte d’un contracte de concessió de serveis, un cop extingit el contracte per compliment de la concessió i pel temps estricament necessari fins que s’iniciï l’execució del contracte posterior, tant si es tracta de concessions subjectes a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, en l’article 288.a de la qual s’estableix expressament aquesta possibilitat –que també es preveu, en l’àmbit de Catalunya, en l’article 235 del Reglament d’obres, activitats i servei dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny–, com en el cas de concessions subjectes a la normativa anterior a l’entrada en vigor.

II. L’ordre de continuïtat pot acordar-se per tot el període de temps comprès entre l’extinció per compliment de la concessió i la formalització del nou contracte, de manera que la seva vigència no es vegi afectada per les vicissituds que es puguin produir en el procediment d’adjudicació del nou contracte tals com, per exemple, la interposició d’un recurs especial en matèria de contractació que en retardi la disposició.

III. Tant l’ordre de continuïtat com la pròrroga excepcional, previstes en els articles 288.a i 29.4, respectivament, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, obeeixen a la mateixa finalitat de garantir la continuïtat d’una prestació que amb motiu de la salvaguarda de l’interès públic no es pot interrompre, si bé tenen àmbits d’aplicació i requisits diferents. És procedent adoptar ordres de continuïtat en cas de contractes de concessió de serveis pel sol fet d’haver-se produït l’extinció per compliment sense disposar de nou contracte, amb independència del motiu pel qual no s’ha formalitzat i durant el temps necessari per poder disposar d’aquest nou contracte; mentre que l’acord de pròrroga excepcional dels contractes de tracte successiu és procedent quan raons d’interès públic determinin la necessària continuïtat de la prestació que en constitueixi l’objecte i no estigui formalitzat el nou contracte, únicament en cas que la no formalització sigui deguda a esdeveniments imprevisibles per a l’òrgan de contractació produïts en el procediment d’adjudicació del contracte posterior, l’anunci del qual s’ha d’haver publicat amb una antelació mínima de tres mesos, i la seva durada, que serà la que es calculi necessària per poder disposar del nou contracte, no pot ser superior a nou mesos.

IV. El pagament a la concessionària com a contrapartida pel servei prestat durant el període de continuïtat del servei per ordre de l’entitat contractant ha de compensar adequadament totes les despeses que es derivin de l’obligació de continuar prestant el servei, en el marc de les condicions establertes en el contracte de concessió finalitzat, si bé adaptades a les circumstàncies que concorrin durant aquest període, atès que la concessionària no s’ha de veure perjudicada per les eventuals conseqüències econòmiques de la manca de formalització del contracte posterior.

I. Es posible acordar la continuidad de la prestación objeto de un contrato de concesión de servicios, una vez extinguido el contrato por cumplimiento de la concesión y por el tiempo estrictamente necesario hasta que se inicie la ejecución del contrato posterior, tanto si se trata de concesiones sujetos a la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, en el artículo 288.a de la cual se establece expresamente esta posibilidad –que también se prevé, en el ámbito de Catalunya, en el artículo 235 del Reglamento de obras, actividades y servicio de los entes locales, aprobado por el Decreto 179/1995, de 13 de junio–, como en el caso de concesiones sujetas a la normativa anterior a la entrada en vigor.

II. La orden de continuidad puede acordarse por todo el periodo de tiempo comprendido entre la extinción por cumplimiento de la concesión y la formalización del nuevo contrato, de manera que su vigencia no se vea afectada por las vicisitudes que se puedan producir en el procedimiento de adjudicación del nuevo contrato tales como, por ejemplo, la interposición de un recurso especial en materia de contratación que retrase la disposición.

III. Tanto la orden de continuidad como la prórroga excepcional, previstas en los artículos 288.a y 29.4, respectivamente, de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, obedecen a la misma finalidad de garantizar la continuidad de una prestación que con motivo de la salvaguardia del interés público no se puede interrumpir, si bien tienen ámbitos de aplicación y requisitos diferentes. Es procedente adoptar órdenes de continuidad en caso de contratos de concesión de servicios por el solo hecho de haberse producido la extinción por cumplimiento sin disponer de nuevo contrato, con independencia del motivo por el cual no se ha formalizado y durante el tiempo necesario para poder disponer de este nuevo contrato; mientras que el acuerdo de prórroga excepcional de los contratos de trato sucesivo es procedente cuando razones de interés público determinen la necesaria continuidad de la prestación que constituya el objeto y no esté formalizado el nuevo contrato, únicamente en caso de que la no formalización sea debida a acontecimientos imprevisibles para el órgano de contratación producidos en el procedimiento de adjudicación del contrato posterior, cuyo anuncio se tiene que haber publicado con una antelación mínima de tres meses, y su duración, que será la que se calcule necesaria para poder disponer del nuevo contrato, no puede ser superior a nueve meses.

IV. El pago al concesionario como contrapartida por el servicio prestado durante el periodo de continuidad del servicio por orden de la entidad contratante tiene que compensar adecuadamente todos los gastos que se deriven de la obligación de seguir prestando el servicio, en el marco de las condiciones establecidas en el contrato de concesión finalizado, si bien adaptadas a las circunstancias que concurran durante este periodo, dado que la concesionaria no se tiene que ver perjudicada por las eventuales consecuencias económicas de la falta de formalización del contrato posterior.