Informe 26/2023, de 29 de setembre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya. Assumpte: El desglossament de costos en el pressupost base de licitació dels contractes de serveis i de subministrament

Abstract

I. L’article 100.2 de la LCSP anuncia l’obligació dels òrgans de contractació d’elaborar el pressupost base de licitació tenint cura de garantir-ne l’adequació als preus de mercat i, a aquest efecte, l’obligatorietat de desglossar els costos presos en consideració per a la seva determinació. Aquesta obligació s’ha d’interpretar a partir de la interrelació dels articles 100 i 101 de la LCSP, en la mesura que les categories de costos directes i indirectes i altres despeses eventuals s’han de relacionar amb les d’altres despeses que es derivin de l’execució material dels serveis, les despeses generals d’estructura i el benefici industrial, amb la finalitat d’ajustar el màxim possible el resultat del dit càlcul al preu adequat al mercat. Així, pressupost base de licitació, valor estimat de contracte i preu s’han d’entendre com a nocions que integren un mateix continu interpretatiu, que tenen com a finalitat la satisfacció de la prestació –garantida a partir de l’establiment d’un preu suficient– i l’adequació del preu del contracte al preu general del mercat, sense que en la seva formació concorrin elements que acabin per privilegiar determinats costos que no es conciliïn amb la necessitat de la contractació.

II. Per als contractes de subministraments de béns mobles determinats per preu unitari i que no incloguin prestacions accessòries no desglossades, en el càlcul del preu unitari màxim no és necessari realitzar el desglossament en els termes prescrits en l’article 100.2 de la LCSP, en la mesura que el mandat d’adequar el pressupost base de licitació al preu del mercat ja es realitza en aquests casos, en què els preus venen determinats pel mercat, que els proveeix com a productes finals. En aquests casos, tenint en compte que els costos en què ha incorregut el productor del subministrament són de difícil –o impossible– càlcul i aliens als costos del contracte –l’objecte del qual es relaciona amb el subministrament i no així amb la producció– no és exigible el desglossament en costos directes i indirectes i despeses generals, la qual cosa no implica que el càlcul del pressupost base de licitació no s’hagi de justificar convenientment.

III. Per a la definició de l’estructura de costos per als contractes de serveis cal atendre a l’objecte del contracte i, en particular, a les singularitats i especificitats que presenta el sector o sectors d’activitat en què s’insereix. En tot cas, l’estructura mínima de costos per als contractes de serveis hauria d’obeir a un esquema articulat al voltant de l’estimació dels costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial, amb la possibilitat d’estimar els percentatges a imputar a aquests darrers aplicant subsidiàriament els establerts a l’article 131 RGLCAP, en els termes apuntats en la consideració jurídica III d’aquest informe.

IV. Pel que fa al desglossament dels costos salarials per gènere i categoria professional, només és necessari desagregar-los en aquells termes quan els costos salarials que constitueixen el cost principal del contracte no només són un cost, sinó que són element integrador del preu i, per tant, aquest es defineix per unitats de preu i de treball i, en darrer terme, la prestació la rep directament l’Administració, i no així la ciutadania o el públic en general. En la resta de casos, en què no impera l’obligació de desagregar en aquests termes els costos salarials, el càlcul dels costos laborals requereix la justificació corresponent.

I. El artículo 100.2 de la LCSP anuncia la obligación de los órganos de contratación de elaborar el presupuesto base de licitación asegurándose de garantizar la adecuación a los precios de mercado y, a este efecto, la obligatoriedad de desglosar los costes tomados en consideración para su determinación. Esta obligación se tiene que interpretar a partir de la interrelación de los artículos 100 y 101 de la LCSP, en la medida en que las categorías de costes directos e indirectos y otros gastos eventuales se tienen que relacionar con los otros gastos que se deriven de la ejecución material de los servicios, los gastos generales de estructura y el beneficio industrial, con la finalidad de ajustar el máximo posible el resultado de dicho cálculo al precio adecuado al mercado. Así, presupuesto base de licitación, valor estimado de contrato y precio se tienen que entender como nociones que integran un mismo continuo interpretativo, que tienen como finalidad la satisfacción de la prestación –garantizada a partir del establecimiento de un precio suficiente– y la adecuación del precio del contrato al precio general del mercado, sin que en su formación concurran elementos que acaben por privilegiar determinados costes que no se concilien con la necesidad de la contratación.

II. Para los contratos de suministros de bienes muebles determinados por precio unitario y que no incluyan prestaciones accesorias no desglosadas, en el cálculo del precio unitario máximo no es necesario realizar el desglose en los términos prescritos en el artículo 100.2 de la LCSP, en la medida en que el mandato de adecuar el presupuesto base de licitación al precio del mercado ya se realiza en estos casos, en los que los precios vienen determinados por el mercado, que los provee como productos finales. En estos casos, teniendo en cuenta que los costes en que ha incurrido el productor del suministro son de difícil –o imposible– cálculo y ajenos a los costes del contrato –cuyo objeto se relaciona con el suministro y no así con la producción– no es exigible el desglose en costes directos e indirectos y gastos generales, lo cual no implica que el cálculo del presupuesto base de licitación no se tenga que justificar convenientemente.

III. Para la definición de la estructura de costes para los contratos de servicios hay que atender al objeto del contrato y, en particular, a las singularidades y especificidades que presenta el sector o sectores de actividad en que se inserta. En todo caso, la estructura mínima de costes para los contratos de servicios tendría que obedecer a un esquema articulado en torno a la estimación de los costes directos, los indirectos, los gastos generales y el beneficio industrial, con la posibilidad de estimar los porcentajes a imputar a estos últimos aplicando subsidiariamente los establecidos al artículo 131 RGLCAP, en los términos apuntados en la consideración jurídica III de este informe.

IV. Con respecto al desglose de los costes salariales por género y categoría profesional, sólo es necesario desagregarlos en aquellos términos cuando los costes salariales que constituyen el coste principal del contrato no sólo son un coste, sino que son elemento integrador del precio y, por lo tanto, este se define por unidades de precio y de trabajo y, en último término, la prestación la recibe directamente la Administración, y no así la ciudadanía o el público en general. En el resto de casos, en los que no impera la obligación de desagregar en estos términos los costes salariales, el cálculo de los costes laborales requiere la justificación correspondiente.