Informe 2/2021, de 12 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Conseqüències dels increments salarials derivats de la negociació col·lectiva en cas d’execució de les prestacions pròpies d’un contracte públic de serveis sense contracte, per pròrroga tàcita o verbal del contracte precedent

Abstract

I. No és procedent la revisió de preus d’un contracte motivada per l’increment sobrevingut dels costos salarials de les empreses contractistes derivats de la negociació col·lectiva, ni en el període de la seva durada inicial, ni en el de la seva pròrroga. A més, tampoc és procedent parlar de “revisió de preus” en el cas que s’estigui executant una prestació sense cobertura contractual sota l’aparença d’una pròrroga, que no és tal, atès que s’ha acordat de forma tàcita o verbal i, per tant, és contrària a dret. II. Els contractes del sector públic poden ser objecte de les pròrrogues que s’hagin previst de manera expressa en els plecs, amb les característiques i els requisits establerts per la normativa de contractació pública, a les quals s’al·ludeix en la consideració jurídica III d’aquest informe, sense que en cap cas es pugui produir la pròrroga d’un contracte pel consentiment tàcit de les parts. Per tant, la continuació de les prestacions pròpies d’un contracte públic més enllà de la seva durada i de la seva o les seves eventuals pròrrogues, al marge de les excepcions taxades i legalment establertes –previstes actualment en els articles 29.3, 29.4, 195.2 i 288.a de la LCSP i en l’article 235.a del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a les quals també s’ha fet referència en aquella mateixa consideració jurídica III d’aquest informe–, sobre la base de pròrrogues tàcites o verbals, suposa una infracció flagrant de l’ordenament jurídic vigent. III. La compensació que escau abonar a una empresa que hagi estat executant les prestacions pròpies d’un contracte públic sense contracte, per evitar l’enriquiment injust de l’Administració, no deriva de la pròrroga verbal o tàcita del contracte, que és nul·la, sinó que deriva del deure d’evitar el dit enriquiment, de manera que s’ha de limitar a aquest efecte, tenint en compte l’actuació o la conducta de l’empresa, en els termes en què ho ha assenyalat la doctrina i la jurisprudència a què es fa referència en la consideració jurídica IV d’aquest informe. IV. L’abonament de la compensació que sigui procedent per evitar l’enriquiment injust de l’Administració no eximeix de l’exigència de responsabilitats en què, si s’escau, hagin incorregut les persones funcionàries i les autoritats que hagin participat en l’actuació contrària a dret.

I. No procede la revisión de precios de un contrato motivada por el incremento sobrevenido de los costes salariales de las empresas contratistas derivados de la negociación colectiva, ni en el periodo de su duración inicial, ni en el de su prórroga. Además, tampoco es procedente hablar de “revisión de precios” en caso de que se esté ejecutando una prestación sin cobertura contractual bajo la apariencia de una prórroga, que no es tal, ya que se ha acordado de forma tácita o verbal y, por tanto, es contraria a Derecho.

II. Los contratos del sector público pueden ser objeto de las prórrogas que se hayan previsto de manera expresa en los pliegos, con las características y los requisitos establecidos por la normativa de contratación pública, a las que se alude en la consideración jurídica III de este informe, sin que en ningún caso se pueda producir la prórroga de un contrato por el consentimiento tácito de las partes. Por tanto, la continuación de las prestaciones propias de un contrato público más allá de su duración y la de su o sus eventuales prórrogas, al margen de las excepciones tasadas y legalmente establecidas –previstas actualmente en los artículos 29.3, 29.4, 195.2 y 288.a de la LCSP y en el artículo 235.a del Decreto 179/1995, de 13 de junio, por el cual se aprueba el Reglamento de obras, actividades y servicios de los entes locales, a las que también se ha hecho referencia en aquella misma consideración jurídica III de este informe–, sobre la base de prórrogas tácitas o verbales, supone una infracción flagrante del ordenamiento jurídico vigente.

III. La compensación que procede abonar a una empresa que haya estado ejecutando las prestaciones propias de un contrato público sin contrato, para evitar el enriquecimiento injusto de la Administración, no deriva de la prórroga verbal o tácita del contrato, que es nula, sino que deriva del deber de evitar dicho enriquecimiento, por lo que debe limitarse a tal efecto, teniendo en cuenta la actuación o la conducta de la empresa, en los términos en que lo ha señalado la doctrina y la jurisprudencia a que se hace referencia en la consideración jurídica IV de este informe.

IV. El abono de la compensación que proceda para evitar el enriquecimiento injusto de la Administración no exime de la exigencia de las responsabilidades en que, en su caso, hayan incurrido las personas funcionarias y las autoridades que hayan participado en la actuación contraria a Derecho.