Informe 6/2018, de 16 de novembre, de Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Possibilitat d’establir, com a condició especial d’execució o com a criteri d’adjudicació, millores socials consistents en un increment salarial del personal adscrit a l’execució d’un contracte públic

Abstract

I. En l’establiment de condicions especials d’execució que afectin les quanties salarials de les persones adscrites a l’execució d’un contracte públic, cal tenir en compte la Directiva 96/71/CE, de 16 de desembre de 1996, sobre el desplaçament de treballadors efectuat en el marc d’una prestació de serveis, per tal que la seva aplicació no restringeixi la lliure prestació de serveis. Així, malgrat que es pugui exigir les empreses contractistes el pagament, a les persones que adscriguin al contracte, d’un salari mínim específic, aquest salari ha d’estar fixat en una disposició normativa de caràcter general o en un conveni col·lectiu declarat d’aplicació general i formar part del nivell de protecció que s’ha de garantir als treballadors, a l’efecte de no discriminar les empreses ubicades en estats membres diferents a l’Estat de la prestació de serveis i, d’aquesta manera, distorsionar la competència.

Per tant, no és conforme amb la normativa en matèria de contractació pública la inclusió en els plecs de clàusules administratives particulars d’una condició especial d’execució que obligui l’empresa contractista al pagament d’un salari mínim específic a les persones adscrites al contracte, superior al fixat en el conveni col·lectiu sectorial que resulti aplicable a l’activitat o, si no hi ha conveni col·lectiu sectorial, al salari mínim interprofessional fixat legalment.

II. L’article 145 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, preveu expressament la possibilitat d’establir, per avaluar la millor relació qualitat-preu, un criteri d’adjudicació qualitatiu que tingui per finalitat millorar les condicions salarials del personal adscrit a l’execució d’un contracte, en referència a les condicions salarials previstes en el conveni col·lectiu sectorial aplicable.

Si bé un criteri d’adjudicació que valori les millores salarials pot estar vinculat als objectes contractuals en què la mà d’obra és un component essencial, la seva inclusió requereix justificar adequadament que obeeix a aconseguir la finalitat social de millora de la qualitat de l’ocupació que el fonamenta, de manera que cal tenir en compte, entre d’altres circumstàncies concretes del contracte, el sector de l’activitat al qual repercutirà. A més, en cap cas l’establiment d’aquest criteri pot suposar vulnerar els principis rectors de la contractació pública, motiu pel qual s’ha d’analitzar detalladament, tant la idoneïtat de la seva inclusió, com també la forma en què s’inclou en els plecs.

I. En el establecimiento de condiciones especiales de ejecución que afecten a las cuantías salariales de las personas adscritas a la ejecución de un contrato público, hay que tener en cuenta la Directiva 96/71/CE, de 16 de diciembre de 1996, sobre el desplazamiento de trabajadores efectuado en el marco de una prestación de servicios, para que su aplicación no restrinja la libre prestación de servicios. Así, aunque se pueda exigir a las empresas contratistas el pago, a las personas que adscriban al contrato, de un salario mínimo específico, este salario debe estar fijado en una disposición normativa de carácter general o en un convenio colectivo declarado de aplicación general y formar parte del nivel de protección que se debe garantizar a los trabajadores,a efectos de no discriminar a las empresas ubicadas en Estados miembros diferentes al Estado de la prestación de servicios y, de esta manera, distorsionar la competencia.

Por lo tanto, no es conforme con la normativa en materia de contratación pública la inclusión en los pliegos de cláusulas administrativas particulares de una condición especial de ejecución que obligue a la empresa contratista en el pago de un salario mínimo específico a las personas adscritas al contrato, superior al fijado en el convenio colectivo sectorial que resulte aplicable a la actividad o, si no hay Convenio Colectivo sectorial, al salario mínimo interprofesional fijado legalmente.

II. El artículo 145 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público,prevé expresamente la posibilidad de establecer, para evaluar la mejor relación calidad-precio, un criterio de adjudicación cualitativo que tenga como finalidad mejorar las condiciones salariales del personal adscrito a la ejecución de un contrato, en referencia a las condiciones salariales previstas en el convenio colectivo sectorial aplicable.

Si bien un criterio de adjudicación que valore las mejoras salariales puede estar vinculado a los objetos contractuales en los que la mano de obra es un componente esencial, su inclusión requiere justificar adecuadamente que obedece a conseguir la finalidad social de mejora de la calidad del empleo que lo fundamenta, de manera que hay que tener en cuenta, entre otras circunstancias concretas del contrato, el sector de la actividad en el que repercutirá. Además, en ningún caso el establecimiento de este criterio puede suponer vulnerar los principios rectores de la contratación pública, motivo por el cual se debe analizar detalladamente, tanto la idoneidad de su inclusión, como también la forma en que se incluye en los pliegos.