Informe 21/2025, de 15 d’octubre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (Comissió Permanent), sobre els pagaments menors per cobrir necessitats de caràcter recurrent o periòdic i la prohibició de fraccionament indegut de l’objecte dels contractes

Abstract

I. A l’efecte de delimitar el perímetre del fraccionament irregular dels contractes es pot afirmar que les necessitats que s’han de cobrir amb la contractació menor compliran en moltes ocasions les característiques de ser puntuals i esporàdiques, de caràcter no recurrent i, fins i tot, sobrevingudes. Tanmateix, aquesta afirmació no comporta que hi hagi una prohibició legal, ni tan sols doctrinal, de cobrir necessitats periòdiques o recurrents amb contractes menors, ni que tot contracte que cobreixi una necessitat periòdica o recurrent tingui un objecte fraccionat, de la mateixa manera que el fet que la planificació sigui un mecanisme molt útil per evitar fer un mal ús de la contractació menor, no pot portar a entendre que les necessitats que es poden planificar no puguin ser en cap cas objecte d’un contracte menor.

II. La subscripció de contractes menors successius per cobrir necessitats de caràcter periòdic o recurrent pot ser conforme a la normativa de contractació pública, sempre que no derivi d’un fraccionament indegut del seu objecte i que el valor estimat en conjunt dels contractes no excedeixi en l’anualitat el llindar de la contractació menor, d’acord amb el règim de pagaments menors regulat en l’article 4 del Decret llei 3/2025. A més, en el cas de pagaments menors que es repeteixen en diverses anualitats, un criteri que s’ha de tenir en compte per valorar si la subscripció dels contractes menors successius pot derivar d’un fraccionament indegut és el de comprovar que el valor estimat en conjunt dels contractes menors duts a terme en un període de cinc anys –durada màxima que poden tenir els contractes de tracte successiu– no excedeix el llindar màxim del contracte menor, ja que en aquests casos, fins i tot contractant de forma agrupada les prestacions pel període màxim de temps que permet la normativa de contractació pública, el contracte continuaria tenint un valor estimat de contracte menor. En aquests supòsits que fan referència a necessitats de valor econòmic molt baix, el fet de tenir caràcter recurrent no ha de portar a considerar que contractar-les per períodes de temps reduïts, mitjançant pagaments menors, comporti un fraccionament, més tenint en compte que aquesta operativa no té com a resultat evitar l’aplicació de la normativa de contractació i que pot ser la més eficient per determinades entitats i prestacions.

III. En tot cas, a l’hora d’analitzar i decidir la procedència de la contractació menor, els òrgans de contractació han de prendre en consideració no només el compliment dels requisits exigits per aquests contractes, sinó també els principis d’eficiència i d’ús adequat dels recursos públics, i han recórrer a l’opció millor per a l’interès públic, de manera que si es preveu que es poden obtenir resultats millors amb una licitació amb publicitat i concurrència, valorant també els recursos que hi destinen per dur-la a terme, han d’escollir aquesta opció –ja sigui licitar un contracte per procediment obert simplificat o simplificat abreujat, o un contracte de serveis o de subministraments per preus unitaris, potser en funció de les necessitat de conformitat amb la disposició addicional trenta-tresena, o articular o concloure un sistema per a la racionalització de la compra. Així mateix, en cas de dubte davant la determinació de si una contractació recurrent constitueix un fraccionament irregular, caldria optar per no recórrer a la contractació menor, atesa l’excepció que suposa als principis que regeixen la contractació pública.

IV. El règim de pagaments menors, establert en l’article 4 del Decret llei 3/2025, és aplicable tant als contractes administratius com als contractes privats de l’Administració i la seva tramitació pels òrgans de contractació de l’Administració local catalana no requereix l’informe jurídic de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

I. Al efecto de delimitar el perímetro del fraccionamiento irregular de los contratos se puede afirmar que las necesidades que deben cubrirse con la contratación menor cumplirán en muchas ocasiones las características de ser puntuales y esporádicas, de carácter no recurrente e, incluso, sobrevenidas. Sin embargo, esta afirmación no comporta que haya una prohibición legal, ni siquiera doctrinal, de cubrir necesidades periódicas o recurrentes con contratos menores, ni que todo contrato que cubra una necesidad periódica o recurrente tenga un objeto fraccionado, de la misma manera que el hecho de que la planificación sea un mecanismo muy útil para evitar hacer un mal uso de la contratación menor, no puede llevar a entender que las necesidades que pueden planificarse no puedan ser en ningún caso objeto de un contrato menor.

II. La suscripción de contratos menores sucesivos para cubrir necesidades de carácter periódico o recurrente puede ser conforme a la normativa de contratación pública, siempre que no derive de un fraccionamiento indebido de su objeto y que el valor estimado en conjunto de los contratos no exceda en la anualidad el umbral de la contratación menor, de acuerdo con el régimen de pagos menores regulado en el artículo 4 del Decreto Ley 3/2025. Además, en el caso de pagos menores que se repiten en varias anualidades, un criterio a tener en cuenta para valorar si la suscripción de los contratos menores sucesivos puede derivar de un fraccionamiento indebido es el de comprobar que el valor estimado en conjunto de los contratos menores llevados a cabo en un periodo de cinco años –duración máxima que pueden tener los contratos de trato sucesivo– no excede el umbral máximo del contrato menor, ya que en estos casos, incluso contratando de forma agrupada las prestaciones por el periodo máximo de tiempo que permite la normativa de contratación pública, el contrato seguiría teniendo un valor estimado de contrato menor. En estos supuestos que hacen referencia a necesidades de valor económico muy bajo, el hecho de tener carácter recurrente no debe llevar a considerar que contratarlas por periodos de tiempos reducidos, mediante pagos menores, comporte un fraccionamiento, más teniendo en cuenta que esta operativa no tiene como resultado evitar la aplicación de la normativa de contratación y que puede ser la más eficiente para determinadas entidades y prestaciones.

III. En todo caso, a la hora de analizar y decidir la procedencia de la contratación menor, los órganos de contratación deben tomar en consideración no solo el cumplimiento de los requisitos exigidos por estos contratos, sino también los principios de eficiencia y de uso adecuado de los recursos públicos, y han recurrir a la mejor opción para el interés público, de manera que si se prevé que se pueden obtener resultados mejores con una licitación con publicidad y concurrencia, valorando también los recursos que destinan para llevarla a cabo, tienen que escoger esta opción –ya sea licitar un contrato por procedimiento abierto simplificado o simplificado abreviado, o un contrato de servicios o de suministros por precios unitarios, quizás en función de las necesidad de conformidad con la disposición adicional trigésimo tercera, o articular o concluir un sistema para la racionalización de la compra. Asimismo, en caso de duda ante la determinación de si una contratación recurrente constituye un fraccionamiento irregular, habría que optar por no recurrir a la contratación menor, vista la excepción que supone a los principios que rigen la contratación pública.

IV. El régimen de pagos menores, establecido en el artículo 4 del Decreto Ley 3/2025, es aplicable tanto a los contratos administrativos como a los contratos privados de la Administración y su tramitación por los órganos de contratación de la Administración Local catalana no requiere el informe jurídico de Secretaría previsto en la disposición adicional tercera de la LCSP.